lunes, 8 de marzo de 2010

Vinçon


Els aparadors de vinçon són molt trencadors.
En tots hi ha un efecte reflexe amb miralls al sostre. Jo m'he centrat en un en concret.

Aquest aparador hem suggereix un paisatge marí. La tela de fons pot simbolitzar el cel i els mocadors penjats ocells o núvols. La làmpara gran el sol i la petita per exemple, un far. Les taules dels laterals i el sofà podrien ser el mar i els mocaders i teles arrugades sota els vaixells fan l'efecta de les onades.

Crec que és una manera original de fer el montatje d'un aparador ja que no mostra només els productes que venen sinó que va molt més enllà.

"Els mons de Coraline"

(imatge extreta de google)
Pel·lícula dirigida per Henry Selick, el realitzador de Malson abans de Nadal.
"Els mons de Coraline" és la primera pel·lícula d'animació stop-motion rodada en 3-D i alta definició.

Coraline és una nena que se'n va a viure a una casa nova, on descobreix una misteriosa porta per la qual entra en una realitat paral·lela, fantasiosa i en una emocionant versió de la seva avorrida vida. En aquest món, Coraline es troba amb una versió dels seus pares on són molt més permisibles, carinyosos, estan molt més atents a ella... cosa que a Coraline al principi, li agrada. Però més tard s'adona que tot no és tant maravellós com sembla i que tot es un parany. La mare del món fantasiós intenta retindre a la petita protagonista, fins i tot intenta cosir-li els ulls (tots els personatges d'aquell món tenien botons per ulls) la malvada mare ja havia intentat fer-li això a altres nens, i aquests no havien aconseguit escapar i havien mort, però Coraline ajuda a trobar els seus ulls per que puguin marxar d'aquella casa. També va segrestar als pares de la nena, i Coraline va tindre que rescatar-los, tot això amb l'ajuda del seu veí i un gat negre.

miércoles, 24 de febrero de 2010

Escaner




Art Love

L'art és molt subjectiu. No crec que s'hagi d'establir una definició del que és.....
M'he mirat casa meva i m'he preguntat que era l'art, per habera si així torbava alguna definició del que podría ser l'art per a mi... però no m'he sapigut contestar.

La primera fotografia, el maniqui , senzillament la he triada perque m'agraden i crec que ho podriem considerar com a art.


La segona en canvi, era una canoa que hara ha estat convertida en un boteller, suposo que per el simple fet de ser "algo" transformat en un altre "algo" ja comporta una idea i un treball, aixi que jo ho considero com a art.

Pluja d'idees!

La roba hem va inspirar l'evolució que fem interiorment i com ho exterioritzem mitjançant la roba. És a dir, a mesura que creixem, canvien els nostres gustos i per tant, la nostre roba.
"El transcurs de la vida" aquest serà el titol.
Utilitzaré diferents colors (des del blanc que simbolitzarà la innocència d'un nedó, fins el negre que farà entendre que es la mort) objectes (tots aquells que predominen en cada etapa) i roba (cada moment de la vida s'utilitza diferent tipus de roba, i aixi ho mostraré).
Hi ha petits detalls com nussos a la roba (que simbolitzen els problemes que podem trobar-nos), trossos de tela que miren enrere (sobretot a la vellesa, quan observes tot el que has anat canviant) o roba que sobresurt cap a munt (que vol dir la llibertat, el deixar-se endur, el somiar...)

Miroslaw Balkan


Miroslaw Balka (1958), va néixer a Varsòvia, és un famós pintor i escultor contemporani polonès. Va ser educat en un ambient catòlic i socialista. El seu pare era gravador i la seva mare escultora Balkan es va graduar de l'Acadèmia de Varsòvia de Belles Arts el 1985.

Balka, seguint amb la tradició, feia escultures escultures amb materials com el paper,cuir ,metall o inclús sal, per realitzar esculturas marcades per la fragilitat i la vulnerabilitat . Es caracteritza per la seva relació amb tot el que es quotidià i humà. Les seves escultures acostumen a estar relacionades amb la geometria.

Projecte Guarderia


Aquest projecte al principi no li veia massa sentit, però a mesura que anabem assajant i aportant idees per millorar-lo cada cop m'agradava més, i quan tothom va col·laborar i ens hi vem posar en serio, anaba agafant forma fins ser un espectacle molt agradable de veure i de fer. Per als nens de la guarderia també, però sobre tot per nosaltres, crec que va ser una experiència molt maca i aquests projectes ens uneixen encara més.

Analitzar webs

http://www.institutdelteatre.org/ Aquesta web es la de l'Institut del Teatre. Crec que és una web molt ben estructurada, el seu disseny és senzill i amb colors bastant càlids, té bastantes fotografíes i explicacions molt clares per així etendre bé tot el que es fa en aquest centre.

http://www.musica.com Aquí podem trobar tot tipus de lletres de cançons, a part de vídeos, fons de pantalla, jocs... El disseny de la pàgina podria millorar, ja que és bastant aburrida. Però la seva organització és bona.

martes, 1 de diciembre de 2009

Klassics

El recital que varem anar a veure al Teatre de Ponent consistia en recitar poemes però d'una manera que resultès més entretinguda. Els personatges eren Ferreter (l'Òscar) i l'Elena (Mariona) una ex-alumne de l'escriptor. L'història es desenvolupa en un penya-segat, en un espai de pas entre la vida i la mort, on Ferreter es queda atrapat. El recital consistía en l'homentge del propi Ferrereter on nomès assistia ell mateix i l'Elena. El penya-segat on Ferreter intenta saltar per arribar per arribar al seu lloc de destí, no el permet transpassar aquesta barrera fent així que torni sempre al mateix lloc. L'Elena fa per ajudar-lo a trobar "allò" que li falta fer per poder marchar. Finalment, descobreix que el que li faltava era escriure el seu últim poema i que l'Elena habia arribat fins a ell perque estaba en coma. Ferreter li dona el poema que ha escrit perque l'Elena quan es desperti del come, el fagi publicar. Acaba que Ferreter aconseguieix saltar el penya-segat i l'Elena desperta.

Autoretrat final de Poe

He triat aquesta imatge perquè crec que és la que mostra més l'engoixa que provoca estar atrapada, a l'hora que et vas quedant sense aire..
M'he inspirat en el poema Lenore. Simbolitza a la catalèpsia. Representa que he estat enterrada a causa de la meva mort aparent, però he despertat i ara hem trobo atrapada.
Per arribar fins a aquesta fotografia primerament, vaig construir jo un taüt, que ha resultat no sortir del tot en la foto escollida, però si m'ha servit per donar l'afecte. El dia de la sessió de fotografies vaig optar per un maquillatge escampat a causa del plor que hem causava trobar-me en aquella situació.

Chris Burden

Va néixer a Boston al 1946, és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.
Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (U. de Califòrnia), de 1969 a 1971.
Burden com artista va començar a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot, realitzada el 1971. També va fer altres performances dels anys 70, on Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer. En 1975 va començar un període en el qual va crear instal•lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu. Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA al 1977, un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la instal•lació C.B.T.V. al 1977, una reconstrucció de la primera televisió.

Tim Burton

Imatge google
Timothy William Burton va néixer a Burbank, Califòrnia, el 25 d'agost de 1958. És un director de cinema nord-americà.

Dibuixant, escriptor i artista plàstic. La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre. Des de la seva primera òpera, es veu que és un director amb una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o altres personatges populars que no tenen relació amb el seu estatus. El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure al 1985, que va rebre crítiques molt negatives però va donar a conèixer la seva peculiaritat. Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en "Malson abans de Nadal" al 1993. Burton mai ha negat la influència que ha rebut de la ciència ficció. Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine dels 60, El planeta dels simis. Cap aquesta època el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Elena Bonham Carter. El nen va néixer a Londres el 6 d'Octubre de 2003. A la seva següent producció, Big Fish, Burton farà un homenatge al seu pare. continuació, amb La núvia cadàver, torna a fer servir l'animació quadre a quadre, però resulta, comparativament adulta i culta, i, per això, molts, no l'han sabut entendre. ctualment, Burton està treballant en la versió cinematogràfica de l'exitós videojoc Grim Fandango. La seva filmació començarà una vegada acabada la filmació de la producció de Sweeney Todd.

sábado, 31 de octubre de 2009

sábado, 17 de octubre de 2009

Pluja d'idees



Pel meu projecte final he triat fer una barreja entre el poema LENORE i l'obsessió de l'autor amb la CATALÈPSIA. Anirè amb un vestit blanc, descalça, amb el cabell exageradament crepat, llabis morats i els ulls totalment negres. He fet una tomba amb cartró i ambientaré un escenari per poder "ressuscitar " de aquesta malaltía tan temuda per Poe.
______________________________________________________________

un interruptor antic..




L'encuadrament:
He volgut mostrar l'interruptor sencer i al voltant la paret on la pintura no està en gaire bon estat.

Fora de camp: En el fora de camp nomès podríem veure la continuació de la paret.

La composició: La imatge està composta per l'interruptor antic i la paret.

El punt de vista, la distància i els plans: Poca distància. Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: Tota la imatge està per igual.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

Com és una aixeta per dins?



L'encuadrament:
He volgut mostrar la part interior d'una aixeta.

Fora de camp: Si retiressim la càmera veuriem l'aixeta completa.

La composició: Es pot apreciar una aixeta per dintre.

El punt de vista, la distància i els plans: La distància vaig intentar que siguès la més aprop possible per mostrar els detalls.
Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: L'nfocament i la profunditat de camp dismunieixen al fons del forat de l'aixeta.

Tractament de la llum i els colors: La llum és la del flash de la càmera. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.




Una porta i un forat...



L'encuadrament:
He volgut mostrar el forat que hi ha a la porta, encuadrant nomès el seu voltant.

Fora de camp: Podríem apreciar-hi la porta sencera.

La composició: La imatge està formada per la porta, i el forat.

El punt de vista, la distància i els plans: Poca distància. Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament i la profunditat de camp és la mateixa a tota la imatge.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: En el forat, la llum del sol no permet que es vegi res.

bloc de palla...



L'encuadrament: Es pot apreciar la textura de la palla.

Fora de camp: Es podría veure el bloc sencer.

La composició: La imatge està composta pel bloc de palla i un fons borròs.

El punt de vista, la distància i els plans: La distància és poca. Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: És evident que el bloc de palla està enfocat i es mostra la profunditat de camp amb el fons, estant totalment borròs.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

màquina antiga...



L'encuadrament: He volgut enquadrar la part d'una màquina antiga que podem trobar per la Roca Umbert.

Fora de camp: En el fora de camp podem veure la continuació d'aquesta màquina i si enfoquessim més cap abaix, estaríem veient el terra.

Composició: He volgut mostrar una de les màquines que es feien servir fa uns anys en aquesta antiga fàbrica tèxtil.

El punt de vista, la distància i els plans: És un pla frontal: Està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat. La imatge està feta a curta distància.

Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament i la profunditat de camp està al mateix nivell en tota la imatge.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No disposa d'efectes òptics.

Part antiga de la fàbrica




L'encuadrament: He volgut mostrar la part interior d'una nau.

Fora de camp: Podríem veure com segueix aquesta nau, ja que la fotografía està més centrada en la part de dalt d'aquesta.

La composició: Aquesta imatge està composta per tuberíes i cordes que mostren l'antiguitat de la fàbrica.

El punt de vista, la distància i els plans: El punt de vista és contrapicat: el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat, tot i que he no he volgut mostrar-ho massa. La distància va ser curta.

Enfocament i profunditat de camp: Estàn més enfocades les primeres tuberíes i es pot apreciar la profunditat de camp a la paret del fons, on hi han tuberíes de mida més petita.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.