Klassics

El recital que varem anar a veure al Teatre de Ponent consistia en recitar poemes però d'una manera que resultès més entretinguda. Els personatges eren Ferreter (l'Òscar) i l'Elena (Mariona) una ex-alumne de l'escriptor. L'història es desenvolupa en un penya-segat, en un espai de pas entre la vida i la mort, on Ferreter es queda atrapat. El recital consistía en l'homentge del propi Ferrereter on nomès assistia ell mateix i l'Elena. El penya-segat on Ferreter intenta saltar per arribar per arribar al seu lloc de destí, no el permet transpassar aquesta barrera fent així que torni sempre al mateix lloc. L'Elena fa per ajudar-lo a trobar "allò" que li falta fer per poder marchar. Finalment, descobreix que el que li faltava era escriure el seu últim poema i que l'Elena habia arribat fins a ell perque estaba en coma. Ferreter li dona el poema que ha escrit perque l'Elena quan es desperti del come, el fagi publicar. Acaba que Ferreter aconseguieix saltar el penya-segat i l'Elena desperta.

Autoretrat final de Poe

He triat aquesta imatge perquè crec que és la que mostra més l'engoixa que provoca estar atrapada, a l'hora que et vas quedant sense aire..

M'he inspirat en el poema Lenore. Simbolitza a la catalèpsia. Representa que he estat enterrada a causa de la meva mort aparent, però he despertat i ara hem trobo atrapada.

Per arribar fins a aquesta fotografia primerament, vaig construir jo un taüt, que ha resultat no sortir del tot en la foto escollida, però si m'ha servit per donar l'afecte. El dia de la sessió de fotografies vaig optar per un maquillatge escampat a causa del plor que hem causava trobar-me en aquella situació.

Chris Burden

Va néixer a Boston al 1946, és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.
Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (U. de Califòrnia), de 1969 a 1971.
Burden com artista va començar a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot, realitzada el 1971. També va fer altres performances dels anys 70, on Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer. En 1975 va començar un període en el qual va crear instal•lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu. Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA al 1977, un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la instal•lació C.B.T.V. al 1977, una reconstrucció de la primera televisió.

Tim Burton

Imatge google
Timothy William Burton va néixer a Burbank, Califòrnia, el 25 d'agost de 1958. És un director de cinema nord-americà.

Dibuixant, escriptor i artista plàstic. La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre. Des de la seva primera òpera, es veu que és un director amb una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o altres personatges populars que no tenen relació amb el seu estatus. El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure al 1985, que va rebre crítiques molt negatives però va donar a conèixer la seva peculiaritat. Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en "Malson abans de Nadal" al 1993. Burton mai ha negat la influència que ha rebut de la ciència ficció. Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine dels 60, El planeta dels simis. Cap aquesta època el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Elena Bonham Carter. El nen va néixer a Londres el 6 d'Octubre de 2003. A la seva següent producció, Big Fish, Burton farà un homenatge al seu pare. continuació, amb La núvia cadàver, torna a fer servir l'animació quadre a quadre, però resulta, comparativament adulta i culta, i, per això, molts, no l'han sabut entendre. ctualment, Burton està treballant en la versió cinematogràfica de l'exitós videojoc Grim Fandango. La seva filmació començarà una vegada acabada la filmació de la producció de Sweeney Todd.

Autoretrat d'Edgar Allan Poe

Pluja d'idees

Pel meu projecte final he triat fer una barreja entre el poema LENORE i l'obsessió de l'autor amb la CATALÈPSIA. Anirè amb un vestit blanc, descalça, amb el cabell exageradament crepat, llabis morats i els ulls totalment negres. He fet una tomba amb cartró i ambientaré un escenari per poder "ressuscitar " de aquesta malaltía tan temuda per Poe.

______________________________________________________________

un interruptor antic..

L'encuadrament: He volgut mostrar l'interruptor sencer i al voltant la paret on la pintura no està en gaire bon estat.

Fora de camp: En el fora de camp nomès podríem veure la continuació de la paret.

La composició: La imatge està composta per l'interruptor antic i la paret.

El punt de vista, la distància i els plans: Poca distància. Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: Tota la imatge està per igual.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

Com és una aixeta per dins?

L'encuadrament: He volgut mostrar la part interior d'una aixeta.

Fora de camp: Si retiressim la càmera veuriem l'aixeta completa.

La composició: Es pot apreciar una aixeta per dintre.

El punt de vista, la distància i els plans: La distància vaig intentar que siguès la més aprop possible per mostrar els detalls.
Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: L'nfocament i la profunditat de camp dismunieixen al fons del forat de l'aixeta.

Tractament de la llum i els colors: La llum és la del flash de la càmera. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

Una porta i un forat...

L'encuadrament: He volgut mostrar el forat que hi ha a la porta, encuadrant nomès el seu voltant.

Fora de camp: Podríem apreciar-hi la porta sencera.

La composició: La imatge està formada per la porta, i el forat.

El punt de vista, la distància i els plans: Poca distància. Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament i la profunditat de camp és la mateixa a tota la imatge.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: En el forat, la llum del sol no permet que es vegi res.

bloc de palla...

L'encuadrament: Es pot apreciar la textura de la palla.

Fora de camp: Es podría veure el bloc sencer.

La composició: La imatge està composta pel bloc de palla i un fons borròs.

El punt de vista, la distància i els plans: La distància és poca. Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: És evident que el bloc de palla està enfocat i es mostra la profunditat de camp amb el fons, estant totalment borròs.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

màquina antiga...

L'encuadrament: He volgut enquadrar la part d'una màquina antiga que podem trobar per la Roca Umbert.

Fora de camp: En el fora de camp podem veure la continuació d'aquesta màquina i si enfoquessim més cap abaix, estaríem veient el terra.

Composició: He volgut mostrar una de les màquines que es feien servir fa uns anys en aquesta antiga fàbrica tèxtil.

El punt de vista, la distància i els plans: És un pla frontal: Està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat. La imatge està feta a curta distància.

Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament i la profunditat de camp està al mateix nivell en tota la imatge.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No disposa d'efectes òptics.

Part antiga de la fàbrica

L'encuadrament: He volgut mostrar la part interior d'una nau.

Fora de camp: Podríem veure com segueix aquesta nau, ja que la fotografía està més centrada en la part de dalt d'aquesta.

La composició: Aquesta imatge està composta per tuberíes i cordes que mostren l'antiguitat de la fàbrica.

El punt de vista, la distància i els plans: El punt de vista és contrapicat: el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat, tot i que he no he volgut mostrar-ho massa. La distància va ser curta.

Enfocament i profunditat de camp: Estàn més enfocades les primeres tuberíes i es pot apreciar la profunditat de camp a la paret del fons, on hi han tuberíes de mida més petita.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

Tuberíes de vapor

L'encuadrament: He volgut mostrar les quatre tuberíes antigues que hi han davant d'una finestra.

Fora de camp: Fora de la visió que ens proporciona l'imatge podriem veure la continuació de les tuberíes i si ens anessim tirant en rere aniriem veiem la façana de la nau cada vegada més completa.

La composició: He volgut destacar l'antiguitat de les tuberíes.

El punt de vista, la distància i els plans: El punt de vista és contrapicat tot i que he intentar que donès la sensació que és un pla frontal. No va ser necessària massa distància per fer la fotografía.

Enfocament i profunditat de camps: L'enfocament i la profunditat de camp són iguals a tota la imatge.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'aprecien efectes òptics.

Façana d'una nau

L'encuadrament: He volgut enmarcar de forma irregular la façana d'una de les naus de la RU.

Fora de camp: En el fora de camp podríem veure la continuació d'aquesta façana i apreciaríem com segueixen les tuberíes de la part dreta de la imatge.

La composició: És una façana molt completa, que no deixa lloc per un espai en buit.

El punt de vista, la distància i els plans: El punt de vista és contrapicat: el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat. La distància de la càmera al edifici és poca. És un pla tres quarts, què és quan s'agafa l'element una mica de costat.

Enfocament i profunditat de camp: La part esquerre de la imatge està més enfocada que no pas la dreta. La profunditat de camp és pot apreciar per la zona on estan les tuberíes.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: No s'hi aprecia cap efecte òptic.

Tuberíes

L'encuadrament: He volgut mostrar una part d'una tubería conjuntament amb altres tuberíes de mida més petita.

Fora de camp: Més enllà del que podem apreciar a l'imatge podríem veure la continuació de les tuberíes que no han estat encuadrades del tot.

La composició: He volgut mostrar la diferència d'amplada i alçada que pot haber-hi en un mateix conjunt.

El punt de vista, la distància i els plans: El punt de vista és contrapicat: el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat. No vaig deixar massa distància a l'hora de fer la fotografía.
És un pla mig.

Enfocament i Profunditat de camp: La imatge està enfocada per igual tot i que a la part de dalt comença a mostrar-se profunditat de camp.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament colors reals.

Efectes òptics: No s'aprecia cap efecte òptic.

comunicació entre dues naus.

L'encuadrament: En aquesta imatge he volgut enmarcar el passadís de comunicació entre nau i nau.

Fora de camp: Més enllà del marc de la imatge hi podriem veure a l'esquerre una vella nau i a la dreta la Biblioteca de la Fàbrica de les arts.

La Composició: He volgut destacar el passadís, que queda a la part de dalt de la fotografía. Si mirem cap al fons de l'imatge podem veure un altre nau, molt semblant a la que tindriem en el fora de camp de la part esquerre de la imatge.

El punt de vista, la distància i els plans: El punt de vista és contrapicat: el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat. La distància. Vaig haber d'allunyar-me bastant per agafar una visió més àmplia. És un pla conjunt.

Enfocament i Profunditat de camp: La part de dalt de l'imatge està més enfocada que no pas la part d'abaix. La profunditat de camp es pot apreciar on surt la nau de fons.

Tractament de la llum i els colors: La llum és natural. S'han captat únicament els colors reals.

Efectes òptics: Com a efectes òptics podem apreciar que al fons de l'imatge hi ha unes finestres que fan reflexe.

Catalèpsia i poema "Lenore"

(imatge google)
CATALÈPSIA

És un estat biològic en el qual la persona naix immòbil, en aparent mort. Alternativament, l'individu podria presentar signes vitals, però és incapaç de controlar les seves extremitats.

Els símptomes poden ser: rigidesa corporal, el subjecte no respon a estímuls; la respiració i el pols es tornen molt lents, la pell es posa pàl·lida.

En gran nombre de casos, s'ha cregut que la persona que pateix un atac de catalèpsia ha mort. En un nombre de casos no determinat, aquest fenomen va dur a enterrar a persones que encara estaven amb vida.


(imatge wikipedia)
LENORE

El poema tracta sobre despertar d'una jove dona morta. El nuvi de Lenore, Guy de Vere, troba inadequat el plorar per la mort de Lenore, considerant que s'ha de celebrar el seu ascens a un nou món.

El poema va poder haver estat la manera que Poe va bregar amb la malaltia de la seva esposa Virginia. No obstant això, el nom de la dona morta, va poder ser una referència al germà mort de Poe, William Henry Leonard Poe.

El poema recita:


"!OH¡ ¡La copa de oro esta rota! ¡El espíritu ha huido para siempre! ¡Que suenen las campanas! Un alma! ¡Que suenen las campanas! Un alma santa flota sobre el rio Estigio, y tu, Guy de Vere, ¿no tienes lágrimas? ¡Llora ahora, o nunca más! ¡Mira! Encima de este rígido y lugubre coche mortuorio, duerme tu amor

¡Lenore!

¡Venid! Dejad que el oficio de difuntos se lea, que el cantico mortuorio se cante, un himno para tan regia muerta como muriera tan joven .. Un cantico fúnebre para ella, dos veces Muerta, porque murió tan joven.

¡Miserables¡ La querais por su riqueza y la odiabais por su orgullo, y cuando su salud endeble, la bendijisteis porque moría, ¡Como, entonces,sera leído el ritual? ¡El réquiem cantado por vosotros,por ti, mirada oscura; por ti, lengua calumniosa, que habeis causado la muerte de la inocencia que muriera tan joven Precavimos:!pero no delireis más¡ ¡Y Que el canto del Sabbath Suba hasta Dios tan solemnemente que La muerte no sienta ningún mal! La dulce Lenore ha ido adelante con la esperanza volando al lado.

Dejándole en el dolor a causa de esa querida criatura que habría sido tu esposa Ella, la bella, atractiva, que ahora yace Tan profundamente Con la vida en la dorarda cabellera, pero no en los ojos. La vida todavía en la cabellera Muerte en los ojos ..

¡Atrás¡ Esta noche tengo el corazón ligero. ¡No entonare cantos mortuorios, pero sostendre el ángel en su vuelo, con un pean de los días pasados!

¡Que no doblen las campanas! Por temor de que su dulce alma, en su alegría religiosa, pudiera captar las notas , cuando flotan hacia arriba, desde la tierra maldita, hacia los amigos de arriba, desde los amigos de abajo, escapa el espíritu indignado, huyendo del infierno, hacia el cielo, dejando los lamentos y los llantos, por un trono dorado, al lado del Rey de los cielos."

EDGAR ALLAN POE

(imatge google)

Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809. Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, David Poe i Elizabeth Arnold. Als dos anys de vida, el seu pare els va abandonar quan la mare estaba de nou embarasada, van anar a viure a Richmond (Virgínia) a casa d'uns parents.

Al 1811, Elizabeth va morir i Poe va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el cognom Allan. Amb ells va viure a Escòcia i Anglaterra /1815-20)

Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia. El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.

El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York. La seva dona estaba malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb , 1845).

Virginia va morir, el gener de 1847, cosa que li va afectar molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. Poe va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849. Va ser víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.

[ http://www.youtube.com/watch?v=9wTwFuhSgEU ]